Horari: De dilluns a dijous de 9:00 a 19:00 h. - divendres de 9:00 a 19:00 h. Horari telefònic.

Rinoplàstia

Introducció

La rinoplàstia és una intervenció quirúrgica destinada a modificar la forma del nas buscant l'harmonia facial. No es tracta només d'augmentar o disminuir el volum.

El nas es forma completament en finalitzar l'adolescència.

La no-acceptació de la forma del nas per part de l'adolescent pot ocasionar trastorns de tipus psicològic.

És important que el pacient pugui veure els canvis que anem a realitzar en la cirurgia abans de la intervenció. Aquests futurs canvis es poden veure gràcies a un programa informàtic que ens permet de manera aproximada acostar-nos al resultat final.

Cada rinoplàstia és un cas diferent que ha d'avaluar-se amb deteniment.

De vegades no es pot aconseguir el resultat desitjat pel pacient, perquè no cal oblidar que el nas és un òrgan amb una funció vital molt important que no pot veure's afectada per aquesta operació.

Preoperatori

Igual que en totes les intervencions, realitzarem un examen mèdic previ exhaustiu per detectar qualsevol anomalia que pogués contraindicar la intervenció:

  • Contorn facial amb infeccions en la pell.
  • Una pell gruixuda, desmillora el resultat.
  • Processos gripals actius que poden provocar congestió nasal.
  • Es realitzarà un electrocardiograma i una analítica general a més de RX de nas o TAC nasal si es considera necessari.

Anestesia

En la seva entrevista amb l'anestesista, se li explicaran els diferents tipus d'anestèsia que podem realitzar.

La majoria dels nostres pacients prefereixen l'anestèsia local amb una suau sedació, que permet veure el resultat final abans d'acabar la intervenció. Així, el pacient pot decidir abans de col·locar el guix si li agrada o no el resultat.

També podem realitzar la intervenció amb anestèsia general si així ho desitja.

Procediment

Existeixen dues formes de dur a terme aquesta intervenció:

  • Rinoplàstia tancada: l'operació es realitza a través d'incisions a l'interior dels orificis nasals de tal forma que no queda visible cap cicatriu externa. A través de l'interior del nas, podem tallar i modelar els ossos i cartílags nasals configurant l'estructura final.
  • La rinoplàstia oberta (tècnica de Retti): la reservem per a les intervencions de rinoplàstia secundària o aquells casos en els quals hi ha unes grans deformacions en els cartílags de la punta nasal, ja que queda una petita cicatriu a la base de la columel·la.
  • SI en alguns casos necessitem augmentar la grandària del nas, utilitzem cartílags del propi pacient. Aquests els traiem de darrere de l'orella o de la costella. No som partidaris de col·locar cap teixit que no sigui del propi pacient per evitar rebutjos.

La majoria de pacients abandonen el centre a les quatre hores acabada la intervenció, encara que si ho desitgen poden passar la nit a la clínica.

Cures

El pacient abandona el quiròfan amb un guix nasal i un lleuger taponament de les fosses nasals. En aquesta cirurgia no es modifica l'envà nasal, la qual cosa permet que el mateix pacient es pugui retirar el taponament a les 72 hores després de la intervenció.

El guix ho retirem nosaltres entre els 7 i 10 dies post-intervenció.

Els hematomes i la inflor són normals en aquesta intervenció, però quan retirem el guix als 7 dies pràcticament són inexistents.

Els pacients no solen patir mai pel dolor, encara que donem analgèsics per a les primeres 48 hores.

Resultats

El resultat d'aquestes operacions és en general molt gratificant.

El pacient oblida amb gran rapidesa la seva imatge anterior i experimenta canvis de vegades sorprenents.

Pot modificar fins i tot el seu caràcter, mostrant una satisfacció que posa de manifest la gran repercussió psicològica que provoquen en l'individu les alteracions en la forma del nas.

En retirar el guix als deu dies, el nas tindrà una forma correcta i prou bona per fer una vida totalment normal. Però el resultat definitiu en el que a detalls es refereix precisarà d'un temps major, en general uns sis mesos.

Encara que no sigui visible, l'edema provocat per l'operació persisteix llarg temps. Això es nota sobretot si s'usen ulleres, perquè deixen una marca profunda en el punt de suport sobre el nas. No existeix una contraindicació, però sí una recomanació de no portar-les de forma continuada durant els dos primers mesos després de ser intervingut.


 

Preguntes més freqüents

Quan s'ha acabat el procés d'ossificació dels ossos de la cara, normalment entre els 15 i els 17 anys. No obstant això sempre és millor esperar a la majoria d'edat abans de prendre la decisió d'operar-se.

No, encara que oferim analgèsics en general els pacients no els necessiten a causa de l'absència de dolor.

La possibilitat de complicacions en aquest tipus d'intervenció és molt poc freqüent. Pot produir-se una infecció o sagnat major de l'habitual, una reacció anòmala a l'anestèsia, o poden aparèixer petites venetes en la pell del nas que generalment són transitòries (complicacions molt rares, però que poden aparèixer en qualsevol intervenció quirúrgica). Encara que no s'ha d'enumerar com a complicació, ha de saber que aproximadament un 5% dels pacients necessiten un petit retoc posterior. Aquesta situació és impredictible en pràcticament tots els casos.

Els tres primers dies porta un petit taponament que obliga a respirar per la boca. Una vegada retirat el taponament ja es pot respirar pel nas encara que al principi amb certa dificultat, ja que podran formar-se petites crostes internes i existirà una certa inflamació post-quirúrgica inevitable. Al cap d'uns dies i amb el tractament recomanat, el problema s'anirà solucionant progressivament.