Les indicacions estètiques fonamentals de la otoplàstia són la correcció de les orelles desenganxades. És una tècnica quirúrgica que permet modificar la forma dels pavellons auriculars per aconseguir un aspecte natural. Es pot realitzar a partir dels sis anys d'edat, moment en què les orelles ja estan totalment desenvolupades.
També permet tractar els esquinçaments traumàtics del lòbul, aquests últims produïts pels pendents.
Altres malformacions en les orelles són:
Hi ha una gran quantitat de tècniques diferents per realitzar la intervenció, ja que no hi ha dues orelles iguals, aplicarem la que considerem més adequada per solucionar el seu problema, en gairebé totes les tècniques la cicatriu queda oculta en la part de darrere de l'orella.
Igual que en totes les intervencions realitzarem un examen mèdic previ exhaustiu per detectar qualsevol anomalia que pogués contraindicar la intervenció com per exemple un acne actiu facial i se li explicarà la tècnica més indicada si escau concret.
La intervenció es practica de manera habitual amb anestèsia local amb sedació en adults, en els nens sol realitzar-se amb anestèsia general encara que també es pot realitzar amb anestèsia local més sedació.
En la seva entrevista amb l'anestesista se li aclarissin tots els dubtes sobre el procediment.
Les orelles prominents o orelles en rosteix són una malformació congènita molt freqüent.
Si el defecte és en el plec del cartílag, a la zona del davant de l’hèlix, dóna l'aparença d'una orella summament estesa i plana. La incisió quirúrgica es realitza en el dors de l'orella, en situació totalment invisible. Es tracta de manipular adequadament (dissecció, resecció, plicatura, ancoratge, sutura de pell) dels cartílags que conformen el pavelló auricular per col·locar-los en forma i situació normals.
Una altra anomalia comuna es dóna quan una part del cartílag auricular està excessivament desenvolupat en la seva porció d'unió amb el crani. Això provoca l'efecte d'unes orelles massa separades del cap i projectades cap als costats.
A les quatre hores acabada la intervenció el pacient sol abandonar la clínica amb un embenatge compressiu que evita la formació d'hematomes i minimitza les molèsties post-intervenció.
En els esquinçaments es procedeix a la reparació quirúrgica i a una adequada sutura dels teixits del lòbul per a la seva reconstrucció. En la majoria d'ocasions la sutura abasta fins i tot els orificis existents anteriorment; aquests seran refets més endavant si el pacient decideix la reutilització de pendents que els requereixin.
El pacient es reincorpora a les seves activitats habituals normalment al tercer o quart dia, quan se li retira l'embenatge compressiu.
En el tractament de les orelles desenganxades se sol recomanar la utilització d'una banda elàstica, per sobre de les orelles, durant la nit. El pavelló auricular és particularment sensible, sent normal el dolor post-operatori, requerint la utilització de analgèsics durant uns dies.
Després de la reconstrucció del lòbul haurà de retardar-se, durant unes setmanes, la utilització de pendents que requereixin d'orifici. Si l'orifici s'ha tancat s'haurà d'esperar algunes setmanes per refer-ho.
Entre quatre a sis hores.
Aproximadament una hora.
A partir dels 6 anys, en aquestes edats primerenques aconsellem anestèsia general o local amb sedació.
Als pocs dies, a excepció d'exercici físic que es reprendrà a partir de les tres setmanes.
No especialment. Pot ser molest al contacte o pressió durant el primer mes.