La Ginecomàstia és el desenvolupament anormal de la glàndula mamària en l'home.
Aquest creixement pot ser normal durant la pubertat, a causa de canvis hormonals, o ser causat per trastorns hormonals, medicaments o altres substàncies. Aquestes substàncies poden ser estrògens, corticoides, espironolactona, sulpiride, digoxina, cimetidina, neurolèptics, amfetamines i/o el cànnabis.
Les causes endocrines, les quals són menys freqüents, són els tumors testiculars, les malalties genètiques com la síndrome de Klinefelter, en el hipertiroïdisme (10%), acompanyant a l'adenoma hipofisiari i de vegades durant una acromegàlia.
Es caracteritza per un augment del volum del pit, especialment sota la arèola, a causa de l'augment del teixit glandular mamari. En alguns casos s'observa galactorrea o sortida d'un flux blanc pel mugró.
Quan l'augment es deu només al dipòsit de greix subcutani, es parla de pseudo-ginecomàstia.
Quan la ginecomàstia persisteix, especialment en els joves, determina una alteració estètica amb repercussions emocionals (complexos) molt importants.
El diagnòstic de ginecomàstia és evident davant l'aparició de mames voluminoses en l'home, encara que normalment és el mateix individu qui reconeix l'alteració, ja que de vegades sol ser dolorosa.
Les ginecomàsties idiopàtiques (sense causa aparent) es detecten en el 75% dels casos en l'adolescència. Són de regressió espontània i no necessiten tractament ja que remeten espontàniament.
En el nounat, està present en el 35% dels casos, sol anar lligada al pas d'hormones placentàries.
En els adults, correspon al desequilibri entre estrògens i testosterona, per una disminució d'aquesta última.
També pot aparèixer en la cirrosis hepàtica, en la malaltia de Parkinson, en la malaltia de Wilson (sobrecàrrega de l'organisme en coure), i després d'un traumatisme cranial o de tumors cerebrals.
El diagnòstic, com hem vist, es basa en la història clínica i en l'exploració. Les determinacions hormonals i la radiografia pulmonar són elements indispensables per determinar la causa d'una ginecomàstia. Mentre que, la mamografia confirma el diagnòstic i descarta la presència d'un tumor maligne.
En molts casos, no és necessari un tractament, sigui perquè la ginecomàstia és discreta, sigui perquè torna de manera espontània (és el cas de la ginecomàstia de l'adolescència), o amb la suspensió del tractament en el cas d'una ginecomàstia per diürètics (per exemple).
De vegades, és necessari realitzar un tractament simptomàtic, a força d'andrògens, o realitzar una intervenció quirúrgica quan aconsegueix gran grandària o quan les repercussions psico-emocionals són importants.
El tractament consisteix en l'extirpació de la glàndula a través d'un petit tall en la arèola quan es tracta d'una ginecomàstia veritable (amb glàndula mamària), si no és el cas solament s'eliminarà el greix amb liposucció.
Normalment, es realitza una combinació d'ambdues tècniques. La cirurgia es practica amb anestèsia local i sedació, tot de forma ambulatòria amb un ingrés d'aproximadament 6 hores.